—Aprofita aquest moment. Al cap i a la fi, escrius perquè t’agrada, no?
   —No puc concebre la vida sense passar-la per un paper. Què puc fer-hi?
   —No gaires coses. Viure-la i no somniar truites.
   —Lara, t’he dit mai que toques massa de peus a terra?
   —No cal.

Maria de la Pau Janer, Orient, occident: dues històries d’amor (Barcelona: Columna, 1998)

Tanmateix, mossèn Bernat, un ex-camperol que tocava de peus en terra, va reeixir almenys a no inculcar-li una religiositat de novenes intranscendents ni un impossible misticisme. Només la instruí en una devoció normal segons el context mental i social del país.

Enric Valor, Sense la terra promesa (València: Prometeo, 1980)

Amb la pela no s’hi juga,
que això porta malastruga.
   Raspalleu la clientela
   perquè la pela és la pela.
   Digui el que digui la gent,
   tu de cara al tant per cent.
A poc a poc i bona lletra,
que ningú no ens cronometra.
   Fem país, però sense nervis
   i tocant de peus a terra,
   perquè aquell que no fa res
   ben segur que res no esguerra.

La Trinca, «Durumbeta trumflaire», dins el disc És que m’han dit que… (Ariola-Eurodisc, 1985)