teocràcia f

Definició

Forma de govern en la qual la sobirania és exercida teòricament per la divinitat (o pels sacerdots com a representants de la divinitat).

Algunes nacions musulmanes són teocràcies i les seves lleis han de complir amb els principis de l’Alcorà.

Etimologia

Format amb la forma prefixada del mot grec theós, que significa ‘déu’, i la forma sufixada del mot grec krátos, que significa ‘força, poder’.

Usos

  • Una cosa que no hi ha a Teletubilàndia són llibres. Mai no és l’hora de la tubilectura i mai no s’ha vist cap teletubi llegint cap tubillibre. Només miren les pròpies pantalletes i juguen. Un món feliç. El món del futur: una teocràcia sense adults i sense llibres.

    «Teletubilàndia» (El País [Quadern—Catalunya], 20 de desembre del 2001)

Tema de la setmana

termes relacionats amb la religió

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

anacoretadonar sabó