anacoreta m i f

Definició

Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, de pregària i de penitència.

Als primers temps del cristianisme, els anacoretes es retiraven a viure al desert.

Etimologia

Del grec anakhoretés, derivat del verb anakhoréo, ‘retirar-se’.

Usos

  • T’escric, oh amic, sota una llum terrible,
    sota una llum com per tornar-se bojos,
    com per fugir i no tornar a casa
    en any i mig aproximadament
    i fer allò que Ramon Llull diria,
    amb molt d’encant, vida d’anacoreta,
    oint, perduts, ocells, arbres i fonts,
    la brisa breu agitant unes fulles…

    Ora marítima, I (1964)

Tema de la setmana

termes relacionats amb la religió

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

talmúdic -ateocràcia