Definició
Etimologia
Temperi també pot voler dir ‘mal temps, tempesta’ i ve del llatí temperies, ‘combinació; equilibri; bon temps’, que, per contacte amb el contrari intempèrie i amb tempestat, prengué un sentit negatiu de ‘mal temps’.
Usos
«Què és aquest temperi?», exclama la mare després d’agafar arrencada sonora per tapar els crits de les criatures i clamar silenci. Quan entra a l’habitació d’on surt l’enrenou, el caos és evident a la vista: un plora ajagut a terra, l’altre li estira els cabells, i el tercer s’ho mira xisclant. Aquest quadre tòpic de la infantesa que tots ens imaginem entre germans és tant visual com acústic. Crec que il·lustra molt bé el que és, per als empordanesos, el temperi: un avalot de crits de diverses persones irritades.
Helena Borrell Carreras, 100 paraules de l’Empordà (Valls: Cossetània, 2021), pàg. 64El nostre joc preferit dels diumenges a la tarda era escarnir els grans mentre ells discutien les faltes i els orsais. Tancàvem la porta ben tancada encara que ells diguessin «no cal que tanqueu», però tancàvem, i tant, tot i que amb el temperi que feien era difícil que ens sentissin fins i tot si deixàvem la porta esbatanada. Escarníem els grans i ho fèiem encimbellant-nos a les cadires, a les seves cadires.
Miracle Sala, «Ja no queden ales», dins La força de les paraules (Valls: Cossetània, 2017), pàg. 98
Tema de la setmana
Mots trets de 100 paraules de l’Empordà, d’Helena Borrell. Llegiu-ne el pròleg de Teresa Tort Videllet, autora de 100 paraules ebrenques, de la mateixa col·lecció.