Definició
1 Curt d’enteniment, ximplet.
És un tararot: havia perdut les claus en un lloc fosc, però les buscava sota un fanal perquè era on hi havia llum.
2 Belluguet, persona esvalotada, turbulenta.
Etimologia
D’origen expressiu (de la família de taral·lirot; vegeu-ne més informació aquí).
Usos
La dona, arraulida vora el llit, havia començat a gemegar mentre la parentela, present en aquell tràngol, empudegava amb monòtones protestes de millora.
Jesús Moncada, «Traducció del llatí», dins Històries de la mà esquerra (1981)
—A callar tot déu! —havia tallat el malalt—. No la vull sentir més, aquesta cançó! I tu, tararot —va afegir dirigint-se a la dona—, ja ploraràs després tot el que vulguis. Ara escolteu-me bé: en el meu enterrament, no hi vull veure ni una maleïda sotana! Entesos?—A tu, com et diuen? —va bramar el gegant.
Enric Valor, «El gegant del Romaní», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
—Jo sóc Batiste el forner.
—Vaig a matar-te! —cridà amb la seu veuassa aquell tararot.
Batiste no tocava de peus en terra.
—Perdona’m, gegant —va dir, encara tal qual tranquil·lot.
—Per què t’haig de perdonar?
—Perquè tinc dona i cinc fills, i ells no en deuen res.
El Gegant del Romaní el va deixar bruscament sobre el marge.
Tema de la setmana
Per insultar o desqualificar els adversaris (o els amics, si hi ha confiança), podem recórrer a mots compostos (torracollons, mestretites), d’origen animal (bacó, gamarús), vegetal (bleda, moniato), importats (rufià, cantamanyanes), locucions (curt de gambals, tros de quòniam), derivats de part del cos (llengut, cap de carbassa) o, com els que veurem aquesta setmana, d’origen expressiu, que és com dir que no sabem ben bé com s’han format però sonen prou bé per esdevenir improperis com Déu mana. La idea és tenir-ne sempre tants com puguem a la punta de la llengua (recordeu el capità Haddock?), que mai no sabem quan ens podran ser de profit.