bleda adj i m i f

Definició

En sentit figurat, dit d’una persona no gens espavilada, mancada de vigor, de tremp.

No en farem res, de tu: ets un bleda acabat.

Etimologia

Del llatí bleta, del llatí beta alterat per encreuament amb blita, plural de blitum, ‘blet’, planta semblant.

Usos

  • Encara plou: Ai, Senyor!, i jo que m’he deixat el paraigua com una bleda i m’atorrollo quan arribo a Barcelona, perquè com que no sé llegir per agafar el tramvia pateixo molt i sempre he de preguntar quin nom porta al costat.

    Mercè Rodoreda, «En el tren», dins Vint-i-dos contes (1958)
  • És una bona noia que obra amb molt de zel i amb la millor de les intencions, i a més està en relació amb molts editors estrangers, però és bon tros bleda. És com aquella d’uns versos d’en Carner, que potser recordareu: «És tan bleda que fa goig». L’altra, la Carme Balcells, no és bleda, però és tan nerviosa que mareja, i també és un tros de pa de bona noia.

    Joan Sales, 05.04.1967, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)

Tema de la setmana

Menges en sentit figurat

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Un comentari a “bleda”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

neula [2]analogia