Els versos de Josep Carner als quals fa referència Joan Sales formen part de l’«Auca de la coblejadora», dins el recull Auques i ventalls (1914):
A ca la pentinadora
una bruixa li va dir:
—Si et fessis coblejadora?—
I ella avança als nous destins,
somiant en tot de perles
i un vestit de lluentins.
Dins un cau de mala fama
li ensenyen d’alçar la veu
i també d’alçar la cama.
La fa el mestre deixondir
i uns subjectes que s’ho miren
i que sempre paguen vi.
Una nit sens cap estel
i amb un griso que cargola
debuta en el Paral·lel.
Féu un gall en començar
i li queien dues pintes
i la gent la va bufar.
Té son cor un cobriment:
torna en si, i es veu en braços
d’una mala fi de gent.
—Tant se val ta sort fatal:
compta amb mi —diu l’empresari—
i demà surts en postal.—
Si en cap ànima fa séc
sa veueta esgarriada,
ara bel, ara gemec,
al «foyer» té un èxit boig
perquè és jove i és grassona
i és tan bleda que fa goig.
Torneu a bleda
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...