Els versos de Josep Carner als quals fa referència Joan Sales formen part de l’«Auca de la coblejadora», dins el recull Auques i ventalls (1914):

     A ca la pentinadora
una bruixa li va dir:
—Si et fessis coblejadora?—
     I ella avança als nous destins,
somiant en tot de perles
i un vestit de lluentins.
     Dins un cau de mala fama
li ensenyen d’alçar la veu
i també d’alçar la cama.
     La fa el mestre deixondir
i uns subjectes que s’ho miren
i que sempre paguen vi.
     Una nit sens cap estel
i amb un griso que cargola
debuta en el Paral·lel.
     Féu un gall en començar
i li queien dues pintes
i la gent la va bufar.
     Té son cor un cobriment:
torna en si, i es veu en braços
d’una mala fi de gent.
     —Tant se val ta sort fatal:
compta amb mi —diu l’empresari—
i demà surts en postal.—
     Si en cap ànima fa séc
sa veueta esgarriada,
ara bel, ara gemec,
     al «foyer» té un èxit boig
perquè és jove i és grassona
i és tan bleda que fa goig.

Torneu a bleda