Els versos de Josep Carner als quals fa referència Joan Sales formen part de l’«Auca de la coblejadora», dins el recull Auques i ventalls (1914):
A ca la pentinadora
una bruixa li va dir:
—Si et fessis coblejadora?—
I ella avança als nous destins,
somiant en tot de perles
i un vestit de lluentins.
Dins un cau de mala fama
li ensenyen d’alçar la veu
i també d’alçar la cama.
La fa el mestre deixondir
i uns subjectes que s’ho miren
i que sempre paguen vi.
Una nit sens cap estel
i amb un griso que cargola
debuta en el Paral·lel.
Féu un gall en començar
i li queien dues pintes
i la gent la va bufar.
Té son cor un cobriment:
torna en si, i es veu en braços
d’una mala fi de gent.
—Tant se val ta sort fatal:
compta amb mi —diu l’empresari—
i demà surts en postal.—
Si en cap ànima fa séc
sa veueta esgarriada,
ara bel, ara gemec,
al «foyer» té un èxit boig
perquè és jove i és grassona
i és tan bleda que fa goig.
Torneu a bleda
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...