Els versos de Josep Carner als quals fa referència Joan Sales formen part de l’«Auca de la coblejadora», dins el recull Auques i ventalls (1914):
A ca la pentinadora
una bruixa li va dir:
—Si et fessis coblejadora?—
I ella avança als nous destins,
somiant en tot de perles
i un vestit de lluentins.
Dins un cau de mala fama
li ensenyen d’alçar la veu
i també d’alçar la cama.
La fa el mestre deixondir
i uns subjectes que s’ho miren
i que sempre paguen vi.
Una nit sens cap estel
i amb un griso que cargola
debuta en el Paral·lel.
Féu un gall en començar
i li queien dues pintes
i la gent la va bufar.
Té son cor un cobriment:
torna en si, i es veu en braços
d’una mala fi de gent.
—Tant se val ta sort fatal:
compta amb mi —diu l’empresari—
i demà surts en postal.—
Si en cap ànima fa séc
sa veueta esgarriada,
ara bel, ara gemec,
al «foyer» té un èxit boig
perquè és jove i és grassona
i és tan bleda que fa goig.
Torneu a bleda
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...