Definició
Poncella de la taperera, apreciada com a condiment. La taperera és una mata de la família de les caparàcies (Capparis spinosa), de flors blanques i fruits en baia, que es fa en parets i roques.
Un cop adobades en vinagre, les tàperes són comestibles i s’empren com a aperitiu i com a condiment.
La dita «l’any de les tàperes» significa un temps molt passat i imprecís.
En valencià meridional en diuen tàpenes. Vegeu-ne imatges aquí.
Etimologia
Del llatí capparis, i aquest, del grec kápparis, mateix significat, amb canvi de la consonant inicial per probable influx de mots amb t, sobretot tàpia, pel fet que la taperera sol créixer en parets o tàpies.
Usos
Actualment és un dels recursos més preuats en algunes de les illes Eòliques i concretament en la de Pantelleria (província de Trapani), illa de 83 quilòmetres quadrats situada a 100 km de la costa de Sicília, on, junt amb la vinya i les figueres, és un dels cultius principals d’aquelles resseques terres. A l’illa de Pantelleria —que segons els experts és l’Ogígia descrita per Homer, la qual emparà els amors de Calipso i Ulisses— les tapereres formen el complement més important del paisatge vegetal de l’illa. No sabem si aquest fet de la història homèrica té a veure alguna cosa amb les virtuts afrodisíaques que els antics han donat a les tàperes. Els camps de l’illa s’acaronen en terrasses de pedra seca on creixen les tapereres, i aquest fet amaga als ulls dels visitants l’extremada aridesa d’aquells sòls volcànics.
Ferran Zurriaga, «La taperera. La planta imprecisa», dins Herbari. Viure amb les plantes (València: Universitat de València, 2012), pàg. 262Cultivada, formant algunes mates aïllades, la podem trobar a les terres valencianes principalment, vorejant camps de garroferes, ametllers o oliveres. No tots els llauradors la cultiven; cultivar-la sembla que forma part d’una tradició familiar. Al mateix poble podem trobar llars on la tàpera forma part del calendari anual de les amanides i altres llars on desconeixen totes les seues virtuts.
Ferran Zurriaga, «La taperera. La planta imprecisa», pàg. 259
Tema de la setmana
Arbres i arbustos trets de la monografia Herbari. Viure amb les plantes, publicada per la revista Mètode de difusió de la investigació.
El vint de juny del 2008, amb la senyora AM CAUWET i et el senyor JJ AMIGO vam trobar al SSW de Banyuls de la Marenda alguns peus de CAPPARIS spinosa, la tàpera, florits a 4 km del poble, que segurament havien estat conreats.