El servei de l’Estat francès, és a dir, del que hi ha de més sagrat al món als ulls dels republicans, permet de no tenir mai la consciència enterbolida per fets immunds. No hi ha culpa ni responsabilitat quan s’actua per França, és el súmmum de la raó d’Estat. És més ràpid que el sistema catòlic de perdó diví, no hi ha confessió obligatòria i no cal mostrar cap senyal exterior de penediment.

Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 50

Per a mi el súmmum és que els espectadors vagin a veure la peça que sigui i que l’efecti comenci l’endemà al matí, es a dir, que al cap de tres dies diguis: «Caram!, encara em queda alguna cosa d’allò, potser una llum, una nota musical, la manera de ser dit…» Que quedi com un perfum i que et quedi una mica a dins. A mi m’ha passat amb moltes obres de teatre i moltes pel·lícules…

Joan Ollé entrevistat per Mercè Miralles a Presència (1 d’octubre del 2004),