súmmum m

Definició

El grau més alt al qual arriba una cosa.

Amb les declaracions que va fer a la premsa, arribà al súmmum del desvergonyiment.

Seria el súmmum que els mercats financers decidissin quan es fan eleccions en un país.

Etimologia

Del llatí summum, mateix significat, forma neutra de l’adjectiu summus, substantivada ja en llatí, que indica el punt més alt possible d’una cosa.

Usos

  • El servei de l’Estat francès, és a dir, del que hi ha de més sagrat al món als ulls dels republicans, permet de no tenir mai la consciència enterbolida per fets immunds. No hi ha culpa ni responsabilitat quan s’actua per França, és el súmmum de la raó d’Estat. És més ràpid que el sistema catòlic de perdó diví, no hi ha confessió obligatòria i no cal mostrar cap senyal exterior de penediment.

    Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 50
  • Per a mi el súmmum és que els espectadors vagin a veure la peça que sigui i que l’efecti comenci l’endemà al matí, es a dir, que al cap de tres dies diguis: «Caram!, encara em queda alguna cosa d’allò, potser una llum, una nota musical, la manera de ser dit…» Que quedi com un perfum i que et quedi una mica a dins. A mi m’ha passat amb moltes obres de teatre i moltes pel·lícules…

    Joan Ollé entrevistat per Mercè Miralles a Presència (1 d’octubre del 2004),

Tema de la setmana

Mots llatins

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

factòtumquòniam