Eren dos quarts de sis de la tarda i Borís, amb el cap més lleuger, vençuda la sopitesa, s’endinsà en la lectura atenta del full del periòdic. Després de l’àpat oficial s’hauria de descobrir una làpida commemorativa, no, millor un monòlit que deixés constància pels segles dels segles de la presència alliberadora de la nova monarquia constitucional.

Borís I, rei d’Andorra (Barcelona: La Magrana, 1984), pàg. 39