Definició
Femella de l’ase.
Van anar a la fira de Cocentaina per baratar la somera per un ase.
Etimologia
Amb el masculí antic i dialectal somer, derivat de l’antic soma, ‘càrrega’ (vegeu somada), aplicat primer a bèsties de càrrega equines en general i després especialment a la femella de l’ase.
Usos
—La somera de ca Tomàs de Castelló s’ha posat malalta; com que es veu que el manescal també s’ha fet fonedís, el mateix que el capellà, i la pobra bèstia està a punt de morir-se, han avisat la Caterina, a veure si la cura amb un encantament. Però, no se’n surt. Les seves especialitats són els filtres d’amor, la quiromància, el tarot francès i coses per l’estil. De someres, no en sap res. Ha provat a dir-li l’oració de les prenyades, per fer alguna cosa, però la bèstia no millora. I la Caterina ha vingut a proposar-me que si jo, que sóc el patró dels animals, la faig quedar bé curant la somera, ella em farà un encantament que em tornarà invulnerable al ferro, l’aigua i el foc.
Jesús Moncada, «Debat d’urgència», dins Històries de la mà esquerra (1981)El vell Merly acabà d’exaltar-se.
Narcís Oller, Vilaniu (Valls: Cossetània, 2008)
—Qui ho dubta, que per aquestes terres no hi ha cap senyora d’alto rango? Les d’aquí, certament, ni dalt d’una somera se saben tenir; però a les grans ciutats en veuríeu que menen uns cavalls com unes torres i travessen els passeigs que fa feredat. Com no hi aniríeu vós, Antònia.
—Oh! Jo, amb aquestes carns, ben segur que no.
Tema de la setmana
«Diuen, sense manies, que els seus marits són uns ases», feia l’enigma de dijous passat. Ja el tenim resolt, i si en voleu més detalls feu clic aquí. El mot d’avui, a més a més, és un suggeriment que fa temps ens havia fet David Roman, de Barcelona i amb arrels al Baix Camp.