Al costat de l’escena i de l’actor de carn i ossos, ha sortit el cinema. Al principi, aquest art especialíssim era una mena de cosa curiosa; després, es convertí en una cosa alarmant i apassionant, però sempre poca-solta. Després, el món ha donat voltes i voltes, i ara el cinema no és ja una cosa poca-solta, sinó que és una pròpia meravella, d’un interès social i artístic que fa feredat.

«Optimisme i cinema» (La Publicitat, 17 de febrer del 1924)