Definició
Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
Etimologia
Del grec synkretismós, ‘coalició dels cretencs contra l’enemic comú’, derivat de kretízo, ‘fer com els de Creta (tinguts per falsos i astutament traïdors)’, amb el prefix sýn, ‘conjuntament’.
Usos
I parlem clarament: França no és cap país, França és una religió. Em sembla que ja deus començar a veure-ho clar. Els revolucionaris de 1789 varen provar de suprimir el cristianisme però, pensant que el poble no podria suportar el buit místic, varen crear la deessa Raó, adorada en una mena de sincretisme de catolicisme, mitologia grecoromana i nacionalisme.
Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 100
Tema de la setmana
Ismes