Definició
Dit d’una persona molt prima, molt seca.
D’ençà que va estar malalta, la Tònia és un secall. Esperem que amb el temps vagi guanyant una mica de pes.
Una de les accepcions de secall és ‘branca seca, mancada de suc vital’ i, per extensió, s’aplica també a una persona (o a una bèstia) molt magra.
Usos
Jonlenon està prim com un secall, té la pell citrina, els ulls tristos i les mans molt grans. És el fotògraf de cambra del president de la Generalitat i l’encarregat de deixar constància gràfica de totes les activitats que es fan a Palau. També l’acompanya als actes on va i als viatges oficials.
Esperança Camps i Empar Marco, Vertigen (Carcaixent: Sembra, 2014), pàg. 27—Molt bé. Li diré a la Ianbin que l’avisi. Potser està dormint… Porta tots aquests dies tancada a la seva habitació.
Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006), pàg. 211
La Núria Vilalta no va trigar a aparèixer agafada del bracet de la Ianbin. Estava pàl·lida i anava despentinada, i duia uns texans molt amples i una samarreta blau cel de tirants que li deixava el melic a l’aire i que no s’adeia gaire amb l’època de l’any en què ens trobàvem. Estava feta un secall.
—Núria, aquests senyors volen parlar una estona amb tu. Estant intentant esbrinar què li va passar a la mamà.
Tema de la setmana
Mots escanyolits
Aquesta és la paraula que fem servir a Girona. Quan un està molt prim diem que és un secall o està molt sec.
He sentit dir a una dona de Salt l’expressió “escanyat de llet” referint-se a una persona molt prima que ha passat gana des que li donaven el pit.
Per últim vull referir-me a les figues. A l’agost/setembre és deliciós abastar de la figuera aquelles figues tan madures, dolces, que semblaven mel, que en dèiem secallones o secaïnes.
La figa per ser madura,
ha de tindre tres senyals:
Clevillada, secallona i
picada pels pardals.