Un home enamorat és un espectacle profundament desagradable; es posen neguitosos, es passegen arreu com un manoll de nervis, tenen necessitat imperiosa de comunicar-ho a tothom, es comporten com si fossin argent viu, embogits, sufocats, desesperats. La dona que els provoca aquesta paranoia compulsiva, segurament per inexperiència, se sent afalagada i confia insensatament en la solidesa d’aquest amor abrandat. Les decepcions que vénen, sense fallar mai, són molt amargues.

Isabel-Clara Simó, Estimats homes (Una caricatura) (Barcelona: Columna, 2001), pàg. 69

El gosset estava tan content que no parava un instant quiet i corria el risc de caure dels braços d’en Llisot.
   —Estigues quiet, tu, que ets un argent viu!
   I fins i tot li donà un copet a la closca. El gos féu un gemec i es quedà arrupit entre els braços del noi.

Josep Vallverdú, Rovelló (1969)