Definició
Agitar bruscament (alguna cosa) movent-la alternativament de dalt a baix i de baix a dalt o en dues direccions oposades.
El cove ja és ple, però si el sacseges encara hi cabrà alguna altra cosa.
Per extensió, moure (algú) violentament d’un costat a l’altre.
El sacsejava agafant-lo per les solapes.
També: sacsar
Etimologia
De sacsar, que vol dir el mateix, del llatí saccussare, forma dissimilada de sŭccŭssare, freqüentatiu de sŭccŭtĕre, mateix significat, afavorida per la mateixa dissimilació produïda en el català antic i castellà sacudir i el francès secouer, procedents de sŭccŭtĕre.
Usos
I en comptes d’espantar els coloms perquè avorrissin les cries, em vaig posar a prendre’ls els ous i a sacsejar-los amb fúria. Esperava que ja hi hagués el colomí a dins. Que se li ben estabornís el cap contra la closca de l’ou. Els coloms covaven la cria divuit dies; quan eren a mig, sacsejava els ous.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, XXV (1962)A part d’algunes excepcions, el piano s’aprèn amb una dotzena de compositors, que són els mateixos que es programen en els recitals. El melòman no qüestiona mai el compositor; el seu plaer és discernir les petites diferències interpretatives entre distints executants; és, per tant, un art de finíssimes subtilitats. El vertader plaer, però, latent i tàcit, generalment, és la continuïtat, saber que el món puja i baixa, es sacseja i es pot esbotzar irremeiablement a qualsevol moment, i que amb aquella música i aquella litúrgia en sortirem il·lesos.
Antoni Pizà, «Lliçons magistrals» (L’Avenç, núm. 491, juny 2022)
Tema de la setmana
Espeternegar (o espernetegar o espernegar) és una manera de moure’s; aquesta setmana veurem uns quants verbs que remeten al moviment o el fet de moure’s.
Jo sacsege a Pego i la dona, a Meliana, sacsa.
(Vist a https://twitter.com/FLNaya/status/1666884272588742659)