rufià -ana m i f

Definició

Alcavot; persona perversa, sense honor.

Etimologia

Potser de l’italià ruffiano, d’un llatí rufulanus, derivat de rufula, ‘rosseta; prostituta’, derivat de rufus, ‘pèl-roig’, aplicat a les prostitutes romanes per la perruca rossa que solien dur. El verb arrufar té el mateix origen etimològic.

Usos

  • Hi havia en aquell temps un bell galan rufià, al bordell, el qual s’anomenava Nadalet, bell home de sa persona, ben fet i proporcionat de tots els membres, gentil i polit. I anava sempre tan gentilment vestit que, qui el veia, no hauria pas dit que hagués estat rufià, sinó més aviat algun bon mercader.

    Anselm Turmeda, Disputa de l’ase (1417-1418)
  • La mort de cinc joves, la majoria gitanos, va ser el tret de sortida: els clans van declarar la guerra als africans, i va començar una autèntica caça al negre amb bastons, navalles i pistoles. El moro Ahmed, que estava conxorxat amb els gitanos, va llençar els seus rufians al carrer. Els avalots es van estendre, i com sempre, van acabar rebent els que no pertanyien a cap dels dos bàndols.

    Alfred Bosch, Heretaràs la Rambla (Barcelona: Planeta, 2005)

Tema de la setmana

Etimologies curioses

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

dispesasotsobrar