Quan m’he desvetllat en el meu jaç del parapet, he vist damunt meu els troncs de savina i de pi que sostenen el sostre improvisat amb romanins i terra; hi fan corredisses tota la nit els ratolins, que pugen i baixen atrets pels rosegons de pa que hem deixat caure. Tota la vida he tingut una flaca pels ratolins; trobo que, com les aranyes, fan molta companyia.

Joan Sales, carta a Mercè Figueres del 30 d’agost de 1937, dins Cartes a Màrius Torres

Aquell vespre durant el sopar Cèsar va dir: ara entenc per què aquests castellans han expulsat els francesos del regne de Nàpols, perquè estan més prims, vam riure tots però no era cosa de riure. Amb deu mil homes com aquells, capaços de caminar tres dies amb dos rosegons de pa dur al sarró, ara Cèsar seria senyor de mig Itàlia i amb vint mil podria ser l’amo de la península sencera, però eren homes de Ferran d’Aragó, no eren nostres.

Joan F. Mira, Borja Papa (València: Tres i Quatre, 1996), pàg. 226