rés m

Definició

Acció de resar; so de veus que resen.

Tan bon punt va acabar el rés, se’n va tornar cap a casa.

Etimologia

De resar, del castellà rezar, mateix significat, del llatí recitare, ‘dir, llegir en veu alta, recitar’.

Usos

  • Ja feia divuit mesos que el pare prior i ell eren els únics monjos del Burgal. El pare deia missa i ell l’oïa amb devoció, assistien tots dos al rés de les hores, però ja no les cantaven perquè la piuladissa dels pardals era més forta que les seves veus desafinades i gastades.

    Jaume Cabré, Jo confesso (Barcelona: Proa, 2011)
  • —Calmeu les bèsties! —baladreja el més alt dels sis atacants.
       —Feu-ho! —mana l’hereu, amb energia.
       Els criats acaricien les testes dels cavalls fins que aconsegueixen asserenar-los.
       —Les cavalcadures! Les cavalcadures, dic!
       Un rebombori interromp el primer rés dels frares. Algú ha obert i tancat la porta d’entrada sense compassió. Silenci. Veus que criden. Qui gosa estroncar les oracions?

    M. Dolors Farrés, El monestir de l’amor secret (Barcelona: Proa, 2008)

Tema de la setmana

Mots amb accent diacrític (de moment)

Enllaços

2 comentaris a “rés”

  1. Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

    Jo encara recordo quan feia d’escolà, de petit, i veia el capellà passejant amunt i avall al seu jardí mentre feia el rés de les hores amb un missalet a les manes. D’aquest missal se’n deia el Breviari.

    Respon
  2. josep maria puerto — Bocairent - Vall d'Albaida

    També tenim a Bocairent el rés de difunts que se sol fer cap al vespre dels tres dies posteriors al soterrrament. Segurament per castellanització, l’hem passat a denominar “réso”.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cópjóc