repeix m

Definició

Àpat, menjada.

En tenen prou a barallar-se un xic quan hi ha eleccions i tenir taula parada a cada repeix.

Aquest mot és rossellonès (com també repeixada, ‘menjada abundant’) i es pronuncia repei.

Etimologia

Derivat postverbal d’un antic repéixer, del llatí repascere, ‘alimentar’, que es troba també en occità.

Usos

  • Una tarda, en lloc de dinar a la Barceloneta, en Paul volgué tastar el restaurant del casino del Parc. Va demanar un vi del Penedès. Van trincar i l’Édith li féu observar:
       —Quan brindes, has de mirar l’altre…
       En Paul respectà les seues instruccions encantadores. Durant tot el repeix, brindaren, mirant-se intensament, amb les galtes acolorides com si es trobessen vora una llar a l’hivern. No van encarregar ni postres ni cafès.

    Joan-Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts (Barcelona: Empúries, 2004)
  •    —Al moment del repeix, hi ha pas res que li vingui bé! Ara, de gormanderies ne demana tot lo sant dia. Mes, el cal pas escoltar i, sobretot, li’n cal pas donar massa. Tant de sucre li faria mal.
       —Així que t’agraden les pastilles de xicolata, eh manyac?, me va demanar la padrina.
       Li vaig fer que sí amb el cap en m’imaginant que iria a la cuina a querre el paquet. Mes, ella, en realitat, esperava que la regraciés.
       —I què te li cal dire a la padrina?, va insistir.
       Jo, obnubilat per la xicolata que me feia fretura, vaig respondre amb l’arroganci ingenu d’un mainatge massa complagut:
       —Dóna-me-né’n una altra!

    Joan Bosch, «L’enclisi en crisi» (InfoMigjorn, 26 de setembre del 2017)

Tema de la setmana

Àpats o menjades

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

convitpica-pica