Definició
LÃnia segons la qual es col·loquen una sèrie de persones, especialment combatents, assistents a una cerimònia, o una sèrie de coses en un mercat, en un rebost, etc.; rengle.
Posar-se els soldats, els jugadors, en rengs. Cadascú al seu reng. Prendre reng. Hi havia un bon reng de venedors d’aviram. Dotze bótes, totes en un reng. Un reng d’ametllers.
Etimologia
Del germà nic frà ncic hring, ‘cercle; rotllo de gent formant renglera’, d’on prové també l’anglès i l’alemany ring ‘cercle’. Més mots de la mateixa famÃlia són rengle, arrenglerar i arranjar.
Usos
Després de fer net el nÃnxol dels padrins amb el drap que m’han encolomat les dones, enfilo el pom a l’argolla i em disposo a fer la volta de rigor pels dos claustres del cementiri. Un tercer és en construcció, amb un reng de nÃnxols d’obra nova que fan que la parròquia, cada any que hi passa pel davant, emeti un sospir i comenti el mateix: Aquets són los que mos tocaran a nantros.
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pà g. 11Com prou haureu comprès tu i en Mà rius, ara la meva situació militar (com la dels altres «companys tècnics») queda penjada en l’aire. Confio que el nou general farà possible, per fi, allò que tant he esperat al llarg de deu mesos de calvari: poder servir el nostre paÃs des dels rengs d’una unitat regular. Serà la compensació del disgust que passo amb la desaparició de l’Exèrcit de Catalunya, que a penes si haurà estat més que una il·lusió i un nom; almenys el nom, de tota manera, l’hi haurien pogut deixar.
Carta de Joan Sales a Mercè Figueres, 8 de maig de 1937, dins Cartes a Mà rius Torres
Tema de la setmana
MonosÃl·labs
A Elna, si parlem d’un reng d’arbres, diem una RUA d’arbres i si parlem de la vinya, diem una LLACA.
Renglera i ringlera és com es diu acÃ.
Jugar a Renglereta en Tereseta, els veïns li diuen: jugar al tres en raya.
Naltros diem renglera
A Artana, i potser a la Plana Baixa, diem reng també a la lÃnia que hi ha en una teulada entre les teules, per on corre l’aigua de la pluja. I en una muntanya, a l’espai o vessant que hi ha entre entre dues parts més altes.