Definició
1 Commemoració.
Celebraren una festa en recordança d’aquell fet.
2 Cosa destinada a fer recordar; record.
Li oferí el rellotge per recordança.
Etimologia
Del llatí tardà recordantia, mateix significat, de la família de recordari, ‘recordar’.
Usos
—Sabeu que això es interessantíssim? Quina llàstima que no ho tingueu escrit! —diguí jo.
Marià Vayreda, La punyalada (1904)
—Escrit! —feu ell—. Ho voleu encara millor escrit? —i em mostrava les seves nafres.
—Però vos morireu, i el llibre es perdrà! Vull dir escrit en paper i lletres de motllo, per a recordança d’una època característica de nostra història i per a medecina de les ànimes malaltes.
Ell feu un gest especial d’espatlles, fixà la mirada uns moments sobre els calaixos del canterano, i després, com repensant-se, em mirà amb sos ulls malaltissos, tot dient:
—I qui creieu que llegiria aqueixes misèries, el dia d’avui? Quins són els malalts d’aquesta mena que volen guarir? Tots se creuen amb salut per vendre. Ademés, ni jo en sé, d’escriure pels altres, ni els vells saben de lletra, i els joves… molts d’ells, més valdria que no en sabessin.Les dites i els refranys [del llibre de Josep Tormo Colomina, El llenguatge tèxtil alcoià. La influència de la indústria tèxtil en la parla, la toponímia i la cançó popular alcoiana (Alcoi, 1995)] són realistes, vivaços, i fan present el passat. «Anar de fil de vint» és com «anar fet un figurí» (allò que en altres indrets és «anar de vint-i-un botó»), perquè el fil de vint era el més fi (504 metres només pesaven vint grams). Si «estàs a tres dies» és que la feina, el negoci no et va bé, en perpètua recordança de les èpoques de vaques flaques en què les fàbriques alcoianes només donaven feina tres dies a la setmana.
Joan Solà, «Soroll de telers, soroll de diners» (Avui, 15 de febrer del 1996)
Tema de la setmana
Dues efemèrides tenim per a aquest cap de setmana: la primera és que demà farà vint-i-cinc anys que va rodar el primer mot de Rodamots (aquest), i la segona que diumenge 3 de març celebrarem el Dia de la ce trencada, amb tantes paraules amb la Ç com siguem capaços de recordar, com la d’avui. Per exemple, al Paraulògic i al Mot-li!
Des que em vaig subscriure al Rodamots (encara no fa vint-i-cinc anys), me’l miro cada dia. Cada matí, de fet, que és de les primeres coses que faig al llevar-me i connectar el mòbil. A més de repassar-lo de dalt a baix, duc un arxiu on hi deso les frases del dia que m’han colpit amb més força.
No acostumo a participar als comentaris, però avui he cregut convenient dir-vos la meva i afegir-me a les felicitacions que, per força, us arribaran. Per molts anys.
Feu una feina molt mal pagada, pel valor que té. Que se li hauria de donar. Moltes moltes gràcies!
En Francesc Cases i Amigó, en el poema La Masia, la fa servir en aquesta bella estrofa.
Masia dels meus avis, la bella recordança
dels temps de la infantesa, me porta a ton recés;
de les ciutats i viles, ma joventut se’n cansa.
¡Enyor eixa teulada! ¡Que trista és l’enyorança,
Déu meu, que trista que és!
El mot d’avui em remet a la meva font inexhaurible de vocabulari: Salvador Espriu, concretament a “Els versots de l’Auca d’Ester sense hac”, publicat a la Miscel·lània 1956 del Club dels Novel·listes:
Els jueus instituïren
les diades de Purim,
en eterna recordança
d’haver-ho passat tan prim…
Bon dia, on puc trobar aquest llibre de Salvador Espriu, m’ha arribat al cor.
Gràcies, avui mateix vaig a la biblioteca a veure si amb la xarxa de biblioteques de Catalunya n’hi ha algun exemplar per poder llegir-lo. Ja tinc ganes de començar !
Això forma part de l’obra de teatre ‘Ronda de mort a Sinera’, la trobareu fàcilment.