Definició
1 Representar-se en la ment alguna cosa passada.
Recordar algú els anys de la seva infantesa. Recordar un fet, una data.
2 Fer venir a la memòria d’algú alguna cosa, fer-la-hi present.
Li he hagut de recordar que ens ho havia promès. Aquesta plana recorda l’Empordà.
3 Venir a la memòria, tenir present en la ment, no oblidar.
Em vas prometre que vindries: no te’n recordes? Mai no et recordes de res. Ja t’has recordat de treure la clau del pany?
Etimologia
Del llatí recordari, ‘tenir record d’alguna cosa’, derivat de cor, cordis, ‘cor’.
Usos
Recordar significa etimològicament (del llatí recordari) tornar a passar pel cor. Els antics creien que la memòria habitava en el cor i a la vegada el cor, en un sentit més ample, era el centre de les facultats intel·lectuals, no sols dels afectes i les passions. Així, per exemple, saber de cor equival a saber de memòria, igual que en francès par coeur o en anglès by heart. Però també recordar té l’accepció de recobrar el sentit o, el que és el mateix, de despertar.
Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 8Algú va dir, i és com un lloc comú, que un poble que no recorda la seua història està condemnat a repetir-la. Però és molt pitjor: un poble que no és conscient de la pròpia història està condemnat a perdre-la, és a dir, a perdre’s ell mateix, a dissoldre’s i a deixar d’existir.
Joan F. Mira, Almansa 1707: després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006)
Tema de la setmana
L’essència de Rodamots és recordar. Recordar paraules, algunes d’òbvies i evidents com la d’avui, unes altres de més amagades, potser oblidades, o bé vives només en algun racó del nostre àmbit lingüístic però ignorades en els altres. Recordar-les per reviure-les i per fer-les servir. Aquests dies veurem uns quants mots relacionats amb la idea de recordar.
A Palafrugell també usem el verb revenir.