[Jerusalem, Pasqua de Resurrecció de 1886]  Per poc o res que valga, vull notar la tradició següent: Venint dels oficis del Sant Sepulcre avui, m’he adonat de que en totes les tendes de queviures, mores o cristianes, venien ous pintats de vermell. N’he demanada la raó, i em diuen que una volta los jueus donaren a uns nois uns quants ous per tirar a Jesucrist quan passaria; passà i els nois, a l’anar rebatre-li els ous, los trobaren pintats de color de sang, i, prenent-ho com un avís del cel, tots esglaiats los tornaren als jueus. La costum de vendre per Pasqua ous vermells beneïts diu que també se segueix en Itàlia i en altres bandes.

Jacint Verdaguer, Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (Barcelona: Proa, 1999 [1889]), a cura de Ramon Pinyol i Torrents, pàg. 77

El 26 de desembre de 1936 unes dones es manifesten a la plaça de Sant Jaume, aleshores de la República. La d’aquell dia de Sant Esteve fou la primera manifestació en contra de la política de recursos del govern. La vigília de Reis, n’hi ha una altra. L’aldarull és prou sonat perquè el president Companys rebi una delegació de dones que s’han manifestat pels queviures, en especial pel pa: preu elevat, baixa qualitat i mala distribució.

Joan de Déu Domènech, La batalla de l’ou. De quan passàvem gana (1936-1939) (Barcelona: Pòrtic, 2012), pàg. 42