Així és que s’acostaren a la séquia, després de caminar una estona, i allí la bacona es posà a batejar d’un en un els porcells. Al rabosot se li feia la boca aigua mirant el porquet més greixoset i pensant que es pegaria una bona panxada amb tan suculenta menja. Quan li arribà el torn al darrer porcell, la bacona tirà el rabosot dins el corrent donant-li una potada per sorpresa. Aleshores, ella i els porcells pegaren a fugir i en un tres i no res foren ben lluny de l’enemic. En eixir aquest de la séquia, tot xopat, ja els havia perdut de vista.

«Les desgràcies del rabosot», dins Rondalles populars valencianes, a cura de Rafel Beltran (València: Publicacions de la Universitat de València, 2007)

Encara em ve a la memòria aquell cap de setmana que la seva truja va anar de part i ella no va comparèixer fins al cap de quinze dies, ben torrada pel sol de l’Havana. Per culpa seva i dels porcells que corrien per tota la casa vaig haver de lligar el cocodril i un tigre de Sibèria que tenia, i com que el pobre es passava les nits rugint perquè estava acostumat a anar al seu aire, lliurement, per les estepes, els veïns em van posar una denúncia, i el vaig haver de deixar anar a les muntanyes del Garraf sense cap mena de garanties que el pobre animal s’adaptés a un entorn ecològic tan inhòspit. Aquestes coses fan malícia.

Ramon Monton, «Curiositats del regne animal», dins El silenci de les sirenes (Tarragona: El Mèdol, 2001)