Definició
Ploure molt fort, a bots i barrals.
En sortir del cine plovia a semalades i no vam trobar cap taxi per anar a casa.
També: ploure a semals
Etimologia
Una semalada és el contingut d’una semal o semala (probablement d’un llatí vulgar semalis, ‘partit en dos’, derivat de semis, ‘reduït a la meitat’, perquè es fa d’una tina, cupa, buttis semalis, ‘tina, barril partits en dos’), que és una portadora, ‘atuell generalment de fusta i amb dues anses laterals usat generalment per a transportar la verema’ o també altres fruites, aigua, terra, etc. Amb aquest mateix sentit es diu també ploure a portadores, a bots i barrals, a cànters, a gavelles, a poalades, etc.
Usos
El vent decau lentament. La primera gota de pluja produeix com un arrauliment. La gent va amb les espatlles arronsades, s’encreua de braços, té una esgarrifança de fred. Plou, ara, un ruixat picat, seguit. Després s’hi posa de bo de bo i l’aigua cau a semalades, com si la donessin. L’aparició de l’aiguat coincideix amb l’apagament dels llumets casolans: les cases semblen encongir-se.
Josep Pla, «La substància», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 269He sortit a fora, en calces, i he deixat que la pluja m’alimentés una estona. Gotes immenses contra la cara, contra els mugrons arronsats, esquena avall fins a esmunyir-se’m entre les natges. Els peus arrelant-me dins el llot. Pell de gallina; ja no recordava com se sentia el fred. He estès les branques i l’aigua em queia a sobre a semalades, emportant-se les floridures que em nien a l’escorça.
Carlota Gurt, Sola (Barcelona: Proa, 2021)
Quan he entrat a dins, he tingut ganes de llar de foc cremant a tota hora amb la sentor de llenya i el fum que se t’enganxa als cabells.
Tema de la setmana
Expressions plujoses
Quan plovia a Illa a Rosselló els pares i els avis deien que plovia a semalades i allà tothom sap lo que es una semal.