Definició
Ploure molt fort, fer un gran xàfec.
Van haver de suspendre el concert perquè es va passar tot el vespre plovent a bots i barrals.
Aquest matí plovia a bots i barrals; ara, en canvi, fa un sol que estavella.
Usos
Els barrals i els bots són dues menes de recipients utilitzats per contenir líquids. «Ploure a bots i barrals» suggereix la idea d’algú abocant aigua des del cel, com quan diem «ploure a semalades» o en castellà «llover a cántaros». Al País Valencià i a les Illes Balears també en diuen «ploure a poalades» (els poals són les galledes a bona part dels territoris dels Països Catalans).
Caçadors de paraules, el llibre del programa homònim de TV3 (Badalona: Ara Llibres, 2007), pàg. 108
Tema de la setmana
Caçadors de paraules
A Elx també es diu “plou a rejo” com a sinònim. No estic segur de com s’escriu “rejo”.
Bon dia José Manuel, a parer meu, l’expressió valenciana «ploure a rejo» deu ser una alteració dialectal de «ploure a raig». Em sembla que el mot «raig» té un plural alternatiu «rajos» que s’hauria pogut alterar en «rejos» i a partir d’aquí s’hauria pogut deduir el singular «rejo». Qui m’ho confirma?
Joan,
“A rejo” significa “amb força”. Trobem la locució “a rejo” en les expressions “menar a rejo” (que s’usa a Crevillent) i “ploure a rejo” (que s’empra a Elx). A Santa Pola s’utilitza la variant “ploure a rèjol”, amb una l epitètica.
La paraula “rejo” que trobem en la locució “a rejo” és una evolució de la paraula patrimonial catalana “regeu” derivada del llatí RIGIDUS i que significa “ert, enravenat”. L’antiga paraula “regeu” ha estat substituïda en el català actual per la forma llatinitzant “rígid”.
Cal aclarir que la e de la paraula “rejo” es pronuncia doble oberta i que la j es pronuncia com a prepalatal africada sonora.
Pots trobar més informació en l’entrada rígid del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. També pots trobar informació en el llibre L’alacantí de Jordi Colomina (pàg. 190).
Salutacions,
Eugeni S. Reig
Grans mercès Eugeni per aquesta rectificació. Nosaltres a Elna, per a exprimir una cosa semblant, tenim d’adjectiu « redde, redda » (rígid, tibat, encarcarat, ràpid) que també pot fer d’adverbi, per exemple quan forma l’expressió « a redde » (de pressa). Pel que fa a l’etimologia, hi ha dues hipòtesis: El DCVB ens diu que ve del francès « raide » i doncs del llatí RIGIDUS, però, el diccionari del rossellonès de Pere Verdaguer el fa derivar de l’occità « redde » i del llatí RECTUS.
Molt interessants les vostres apreciacions. Sou uns mestres. Mil gràcies.