La mare, com si ho sabera. Berenant amb la tia Patro va dir: «La fadrina té un mirar que no m’agrada.» I l’altra: «¿Que com mira?» «Sense vergonya.» «¿És una descarada?» «No, no ho sé: és el mirar…» Sabia que jo escoltava. I que allò em seria una advertència. S’olora alguna cosa i estira més el braç que la màniga. Perquè Filo no mira de cap manera especial. La mare se les pensa totes, encara que no endevina quina és la bona. Com si ho sabera.

, Les veus de la ciutat (Barcelona: Edicions 62, 1999)

Després, pensant-hi algunes vegades, he arribat a sospitar que la Mercè potser no era tan ingènua com semblava. Seria possible que no s’hagués adonat del meu entusiasme?…
   No seria més probable que hagués vist la influència que anava guanyant sobre la meva sensibilitat, i volgués explotar-la en profit del seu fanatisme?…
   Les dones us les penseu totes! Per què no podria ésser que a una se li acudís utilitzar l’atractiu femení per a convertir pecadors? Seria aquesta una nova mena de missioneres!…
   Riu-te’n, tu! Tot això hi guanyaria la Santa Mare Església. És un apostolat que ha de donar força rendiment. No et dic que jo vaig estar a punt de caure-hi?

La peixera (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 [1938]), pàg. 45