Definició
Mala sort que sembla perseguir algú. Normalment s’usa amb l’expressió estar de pega, ‘tenir sort adversa’.
Estic de pega: he suspès una altra vegada l’examen.
Ja és pega que hagin perdut el tren!
El refrany «Qui està de pega, a cada punt ensopega» vol dir que el qui té mala sort, contínuament topa amb adversitats; una variant més usual fa «Qui està de pega [fins] amb els collons ensopega».
Etimologia
De pega en el sentit de ‘substància adhesiva’, del llatí vulgar tardà pica, alteració de pix, picis, mateix significat.
Usos
—I doncs? —vaig preguntar esperançat al Borja un cop érem fora—. Què t’ha dit? Tens l’adreça?
Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006), pàg. 152
—Noi, estem de pega —va sacsejar el cap—. El Pau Ferrer va tenir un atac de feridura fa una setmana i està en coma en un hospital.
—Hòstima! Quina casualitat!, no? A veure si també l’hauran enverinat…
—No ho crec. Es veu que no es cuida gaire —va explicar—. No m’ha dit a quin hospital s’està, ni tampoc m’ha facilitat la seva adreça, però m’ha donat el telèfon del seu marxant. És una dona.El diccionari defineix estar de pega com ‘tenir mala sort’ o ‘no tenir sort’, però és evident que si diem una cosa com ara «He comprat números de la rifa però he estat de pega» el que estem suggerint no és que no ens hagi tocat la grossa, sinó que un desaprensiu ens els ha pres pel camí, que un incendi inesperat ens els ha carbonitzat allà mateix o que ens n’han venut de falsos, per exemple. Perquè estar de pega indica una dissort inesperada, fins i tot amb un cert afegit d’injustícia còsmica («Sempre que vaig a can Barça plou; ja és ben bé que estic de pega»), que la simple ‘mala sort’ no pot expressar.
Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)
Tema de la setmana
Sort i dissort