Definició
Onomatopeia amb què hom expressa la caiguda d’una persona o d’una cosa, la justesa o l’encert d’un cop, d’un tret, d’una acció.
Què ha estat aquest patapam tan fort?
També: pam, patam
Usos
Aleshores, sense solució de continuïtat amb el que li acabava de dir, que no sé què era, li vaig engaltar, patapam, que havia tingut un amant.
Josep M. Benet i Jornet, E.R. (1994)Patapam! un cop de porta, i Lola queda tota sola.
Josep Carner, «L’armari» (La creació d’Eva i altres contes, 1922)
Tema de la setmana
Els mots onomatopeics intenten imitar sons o sorolls emesos per éssers animats i objectes o produïts per fenòmens de la natura. L’onomatopeia, però, no és mai cap reproducció exacta, sinó relativa. Aquesta setmana en veurem unes quantes.