I a quatre passes l’Enric fent l’estúpid, vantant-se del seu protagonisme involuntari, com si això de rebre una bala a frec del cap fos senyal de distinció. El veia que contava i recontava com havien anat les coses i més d’un feia el comentari que si allò continuava així tot aniria en mal borràs. Observà que el seu nebot mantenia una conversa llarga, a part, amb un altre jove que li sonava que era advocat. I la cama, que li havia fet passar la nit del lloro, semblava que volgués tornar a cridar.

Jaume Cabré, La teranyina (Barcelona: Proa, 1984), pàg. 148

La idea de carretejar altra vegada l’equipatge muntanya avall, després del matí que hem passat aguantant vent i neu palplantats a la carretera i amb la perspectiva de passar després la nit del lloro dalt d’un camió, resulta excessiva. Estem tots d’un humor de mil dimonis.

Miquel Siguan, La guerra als vint anys (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 53