Definició
1 Paper o escrit menyspreable.
2 fer el paperot Fer comèdia, fingir, amb el fi d’aconseguir un profit.
No li agrada rebre visites, però no li queda altre remei que fer el paperot i aguantar-les.
Etimologia
Del llatí papyrus, i aquest, del grec pápyros [πάπυρος] ‘papir’, «adaptat per via semiculta a una terminació catalana quan descabdellàrem la fabricació de paper apresa dels àrabs i moros: mot i indústria que la nostra nació transmeté després a totes les altres llengües i nacions d’Europa» (J. Coromines). Més mots de la mateixa família són paperam, paperina, paperera i paperet.
Usos
—Té. I te hi hai posat lo del Serafí, tamé.
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011)
—Pero si no calie, dona.
—Si ja està pagat, i no són pas quatre duros. Aquí te hi hai posat los segons, i les postres aquí, posa-les de seguida a la nevera.
Que moltes gràcies, que em sap greu, que quin paperot que hai fet. I ella que no patixis, i l’Ester que tranquil·la, dona, i encara la Tere que quan te trobes malament, com a casa no se hi està an cap puesto. Bueno, doncs déu, bon any. Bon any, bon any.Jo no faré el paperot. La tendència dels mitjans a convertir-ho tot en un ha-ha-ha, he-he-he fa que es confongui l’amenitat amb l’originalitat, i l’originalitat amb la gracieta. Jo puc ser divertit a base de preparació i treball, però no sóc un showman ni tinc el do de la resposta ràpida i enginyosa. Veig que dels escriptors s’espera que siguem brillants, àgils, mordaços, cínics, insolents i provocadors. En una paraula, es vol que actuem, que fem el paper que se suposa que escau a un escriptor. Això és ben fàcil de solucionar: ni paper ni paperot.
Ramon Solsona, «Benvolguts periodistes» (Avui, 16 de maig del 2010)
Tema de la setmana
Paraules formades amb el sufix -ot