Definició
Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc.
Era el panxacontent de la colla, en Miquel.
«El model d’ensenyament que ens imposen és empobridor i panxacontent», va dir l’oradora.
Usos
Ell [Ernest Lluch] fou mestre de molts acadèmics, polítics o senzills ciutadans per això, per ensenyar-nos a ser uns revisionistes conspicus, impenitents. A lluitar contra el «panxacontentisme» intel·lectual de què estava farcida la societat valenciana d’aleshores.
«El Lluch valencià» (L’Avenç, núm. 263, novembre 2001)
Tema de la setmana
en record d’Ernest Lluch