Els obrers del socialisme han d’estar contents, i si no estan contents és que hi ha alguna cosa que no rutlla, i estar content, en aquest cas, no vol dir el mateix que diria un panxacontent, perquè mai no estarà disgustat un obrer del socialisme per mesquineses de les que torturen el petit burgès. L’obrer del socialisme deixa d’estar content quan veu o sospita, quan té la sensació, clara o confusa, que el Govern del proletariat li pren el número.
Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 170
Comentaris recents
llonguet
Uns eran de llonguet i altres de panet...
cort de porcs
El mot soll –i també a...
engrut
A València, els xiquets, empravem l´engrut per a...
engrut
Al Rosselló, per a designar una capa de brutícia...
farinetes
Engrut també és farina bullida amb aigua. D'aque...