Definició
Etimologia
De l’anglès pandemonium (primer pandaemonium), mot creat pel poeta anglès John Milton (1608-1674) en el seu Paradise lost (1667), format amb el prefix pan- (del grec pan [παν] ‘tot’), i daimónion [δαιμόνιον] ‘geni, dimoni’.
Usos
Mil passions agitaven Alger. En aquell pandemònium, els nostàlgics de totes les ideologies guerrejaven en un desori sòrdid. Passaven comptes, netament. Amb bazuca. Havia faltat poc perquè es morís el general Raoul Salan, general en cap. L’acusaven d’haver malbaratat la Indoxina.
Joan-Daniel Bezsonoff, La presonera d’Alger (Barcelona: Empúries, 2002), pàg. 43La televisió, que ningú escolta ni veu, no te s’acudeixi de demanar que l’apaguin o que n’abaixin el volum: tota la parròquia s’enfurisma, llavors. I amb aquest pandemònium sonor, el de casa teva, el dels veïns, el de l’escala, el dels locals que freqüentem, el del carrer —oh, el del carrer!: trepants, piconadores, clàxons, tub d’escapament de les motos, megafonia festivalera, etcètera, etcètera, però molts etcèteres—; amb aquest pandemònium, doncs, gravitant damunt nostre, naixem, creixem, vivim, treballem o no treballem, ens reproduïm i ens morim.
Francesc Candel, «El soroll» (Avui, 12 de setembre del 2000)
Tema de la setmana
«Una vegada, un nen que es deia Abel es va inventar una paraula nova: antaviana. Se li va acudir de sobte, com una revelació, i qui sap si era el resultat d’un somni»: així comença «En començar el dia», de Pere Calders. Tots els mots se’ls va empescar algú, però qui se’n recorda? El seu origen es perd d’un segle a l’altre, d’un país a un altre. I què vol dir, antaviana? Aquest és el problema: no n’hi ha prou a inventar mots, sinó que cal trobar-los significat. I després, el més difícil: que apareguin als diccionaris. Els mots que veurem aquesta setmana —començant pel plantós pentavocàlic d’avui— són dels pocs que hi ha als diccionaris dels quals ens consta fefaentment l’autor, amb nom i cognom i data de naixement.