Em vaig aixecar corrents i vaig retrocedir cap als lavabos com aquell que vol canviar l’aigua de les olives. Si no ho hagués fet, en Rodergues m’hauria vist, perquè venia de dret cap a mi i, aleshores, bona nit violes, les poques possibilitats que tenia d’aconseguir la feina haurien volat totes.

Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica (Barcelona: Edicions 62, 1971), pàg. 14

   —¿No tens pas una cerveseta, nen? —diu en Barneda.
   —No —diu en Pau.
   —I el daixò de canviar l’aigua de les olives, on para?
   —La primera porta a mà dreta.
   —D’on ha sortit, aquest? —pregunta en Narcís quan en Barneda és fora.

Vicenç Pagès Jordà, La felicitat no és completa (Barcelona: Edicions 62, 2003)