baldat -ada adj

Definició

Molt cansat; sense forces.

Després de l’excursió estaven baldats.

Etimologia

De baldar ‘provocar un esforç, una malaltia, etc., i fer que algú quedi molt cansat’, probablement del castellà baldar, que prové de l’àrab bátal, ‘fer inútil, invalidar’.

Usos

  •    —Amb qui parlo? —va preguntar l’home.
       La inspectora es va donar a conèixer.
       —Nena, que no ho saps que el diumenge tinc tancat?
       Ella es va quedar d’una peça.
       —I doncs què hi fa, al local?
       —He vingut a netejar la planxa, que ahir vaig quedar baldat i no en vaig tenir ganes. Quan treballes per tu, fas la feina com i quan vols…
       —I no em faria un parell d’entrepans?
       Ell va fer veure que rondinava. Al final va dir:
       —Si em portes el pa…

    Margarida Aritzeta, Els fils de l’aranya (Barcelona: Llibres del Delicte, 2016)
  • La meua dona treballava com a infermera en la secció de maternitat d’un hospital. Durant anys havia viscut del seu sou, de les seues guàrdies mèdiques, i d’altres activitats feixugues i exigents, que la deixaven baldada durant dies.

    Martí Domínguez, L’esperit del temps (Barcelona: Proa, 2019)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el cansament

Temes i etiquetes