punya f

Definició

Esforç insistent per a aconseguir alguna cosa.

Va insistir amb punya per aclarir què pensava realment de tot allò.

Etimologia

Del llatí pugna, ‘combat a cops de puny’. Més mots de la mateixa família són punyal, punyeta, impugnar, púgil, repugnar i inexpugnable.

Usos

  • Quan van dir-me que al poble hi havia un vampir, vaig preocupar-me de seguida per la meva cosina Amèlia. Ella era una dona predestinada que agafava totes les passes i, quan perdia l’equilibri, es produïa unes fractures complicades, veient-se-la sovint enguixada, maldant per fer vida normal enmig del sofriment. Aquesta era la seva virtut: la punya contra l’adversitat i, per dir-ho en termes vulgars, se la buscava sempre.

    Pere Calders, «Vinc per donar fe», dins Invasió subtil i altres contes (1978)
  • Els estudiosos amb temps de sobres saben que la guerra del noranta-sis tingué lloc (de poc que no se m’escapa de dir que es va celebrar) entre dos països petits que, pel fet d’ésser veïns, se sentien obligats a odiar-se. Però la veritat és que no hi posaven una punya excessiva. Complien amb la tradició i prou…

    Pere Calders, «Tot queda a casa», dins Un estrany al jardí (1985)

Tema de la setmana

Mots entorn de la idea d’esforç

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer peranar a l’encalç