—Tenia enemics, el seu marit?
   —No ho sé; pel seu caràcter, potser. Últimament s’enfadava molt. Tot li queia tort i estava molt disgustat amb la Montsina, per culpa del nòvio, que detestava, i això que ens l’havia presentat ell. L’havia conegut perquè treballava també en negocis d’importació i exportació. Quan va començar a sortir amb la Montsina va passar de ser un bon noi, que portava per casa, a convertir-se en un indesitjable. Ara no el podia veure ni en pintura.

Carme Riera, Venjaré la teva mort (Barcelona: Edicions 62, 2018)

S’hagués pogut avançar més sense el radicalisme absurd. La primera passa cap a la normalització és el bilingüisme passiu, o com en vulguin dir. Si dos interlocutors parlen i s’entenen en català i castellà, de forma natural el que ho fa en castellà tendirà a fer-ho en català. Això, que hauria estat la solució, va caure tort a molta gent. D’una banda els castellanistes, que veien que això era una forma efectiva de fer penetrar el català sense cap ni una possibilitat de les famoses «imposicions». I d’altra banda els catalanistes del tot o res, que, és clar, això del bilingüisme passiu… res de bilingüisme!

Aina Moll entrevistada per Miquel Payeras (El Temps, 1 d’octubre del 2002)