De tant en tant la mort i jo som u,
mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copa
i compartim amicalment les hores
sense dir res, llegint el mateix llibre.

Miquel Martí i Pol, «Metamorfosi I», dins Quadern de vacances (1975)

De tant en tant, apareixia amb una llista de paraules perquè li confirmés que aquell era el llenguatge adequat i que no era ni carrincló ni massa erudit. En algunes vinyetes el capità Haddock i Tintín, a causa del whisky o d’alguna droga, es posen a cantar. Eren cançons populars franceses que, si es traduïen literalment, no tenien cap referent català; així que li vaig buscar cançons populars catalanes, que els nens d’ara encara canten i que retroben en boca del capità o de Tintín. Entre d’altres tenim «El gegant del pi» a El lotus blau, on també trobem «L’escarbat Bum-Bum» i «Quan el pare no té pa», o bé «Els tres tambors», «Jo tinc una jupa tota de vellut» i «A la plaça fan ballades» en tres vinyetes d’El cranc de les pinces d’or.

M. Eulàlia Ventalló Givanel, «Ventall de renecs», dins Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!, de Joaquim Ventalló (Barcelona: Acontravent, 2011), pàg. 11