esgavellar v

Definició

Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon un mecanisme, un objecte armat, etc.; desconjuntar, desballestar.

Vés amb compte que no s’esgavelli la cadira.

També: desgavellar

Usos

  • El paper del secretari general de la Presidència [Lluís Prenafeta] fou multifacètic, des de comprar edificis oficials i les instal·lacions de TV3 i contractar-ne els directius i els professionals, a fer d’enviat plenipotenciari a diversos països d’Europa, Amèrica, l’URSS en descomposició i la Rússia esgavellada.

    Teresa Pàmies, «El poder d’un secretari» (Avui, 15 de novembre del 1999)
  • Ser català fa temps que vol dir acostumar-se a ser una mica esgavellat. En no tenir una nacionalitat homologada per un Estat propi, sovint has de donar explicacions que fan mandra de tan sabudes. Fins i tot ja fa mandra pensar-les.

    Francesc Bellmunt entrevistat per Víctor Alexandre a Jo no sóc espanyol (Barcelona: Proa, 1999), pàg. 152