astorament m

Definició

Acció d’astorar o d’astorar-se; l’efecte.

astorar  (v)

Causar o sentir un gran espant, una gran perplexitat.

Es van astorar en sentir el preu de la casa.

Usos

  • El mateix dia que es va casar i davant els convidats al banquet de noces, Pujol va llançar una proclama sobre el seu doble compromís: el matrimoni i la pàtria. Aquesta passarà per davant de la parella si és necessari, va venir a dir el nuvi davant l’astorament de bastants dels seus convidats.

    José Antich, El virrei (Barcelona: Planeta, 1994), pàg. 59-60