I, al darrere, un senyor o senyora (repeteixo, l’unisex), a punt de xollar-te. «Com el vol», t’insinua. I, en aquell precís moment, jo penso en la mare, en el pare xofer, en el Servei d’Ordre Andorrà, en la policia, en els jutjats on la senyera d’identitat és i era el cabell curt, i abans, ben clenxat.

Antoni Morell, «Perruqueria Picornell» (El Periòdic d’Andorra, 21 d’abril del 2001)

Fou llavors que va aparèixer el seu ballador. Anava tot clenxinat, amb un vestit d’estiu de color gris clar i una corbata de tons vermells que desentonava molt. I li va demanar per ballar.

Josep Albanell, Xamfrà de tardor (Barcelona: Edicions 62, 1999)