Sagarra fou un home molt indolent i considerava que el treballar no s’havia fet per a un home de la seva classe. Tenia en aquest punt idees perfectament aristocràtico-ortodoxes. De vegades, però, tenia l’obligació de treballar o en sentia la necessitat personal, i llavors donava un rendiment de cavall, de bon cavall, s’entén, que, a nosaltres, els seus amics, ens aclaparava, no pas per l’esforç que hi posava, sinó al contrari, per la manca absoluta d’esforç que manifestava, «castigant —com ell solia dir— la quartilla».

«Josep Maria de Sagarra i la seva prosa», dins Retrats de passaport (1960)