—Celebre veure’l, senyor Martorell —féu Tordera amb un gest d’educació evidentment assajat—. Com es troba?
   —Ja veus, matant el cuquet amb els xicots de la premsa.
   —Ja no queden periodistes com vosté. Llàstima que s’haja jubilat —en dir això Tordera em féu una llambregada fugaç i tot d’una s’adreçà al públic—: Senyores, deixen córrer l’aire!

Ferran Torrent, Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 11