Posats a arriscar-vos, feu-ho bé. Tracteu almenys de passar un parell d’anys bé. Que la ruïna serveixi, almenys, per a crear al voltant vostre una certa enveja. La cosa més trista d’aquest món és arruïnar-se a la menuda, a la callada, anant sempre pelats, d’una manera lenta, crepuscular i trista. Arruïneu-vos almenys d’una manera esvelta i fent marxar el comerç, les il·lusions, la vanitat i la mandíbula.

Josep Pla, «Els diners», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 164