Definició
1 Fer que un sòlid en contacte amb un líquid es disgregui i s’hi mescli.
Deixata’m un rovell d’ou amb llet.
Per a fer merengues cal ben deixatar les clares dels ous.
2 Perdre consistència.
La conferència s’ha deixatat a mesura que el ponent s’endinsava en cabòries personals.
Etimologia
Del llatí exaptare, ‘adaptar, lligar’, que degué prendre el sentit de ‘deslligar, desfer’, com a forma negativa d’aptus, aptare.
Usos
Aleshores deixatà un ou en el plat de deixatar i hi posà un polsim de sal. Féu la truita. Agafà la safata i hi deposità el tovalló de la vella, els seus coberts, el got d’aigua, i un plat.
Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 241