En veure’s asseguda davant la suculenta tassa de xocolata que la senyora acabava de servir-li, va sentir una fiblada dolorosa. Se sentí impotent, dèbil, mancada de tremp davant la parla suau de la dona, matisada de compassió i d’intencions que la noia no endevinava.

Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 20

Vers aquells darrers anys del segle XIX aparegué i es formà la forta personalitat de mossèn Antoni Maria Alcover, iniciador del present diccionari. Era un clergue camperol, de tremp entusiasta i bel·licós, que, enduit per una intensa afecció a la literatura popular, es va dedicar a recollir de la boca dels pagesos les cançons i rondalles populars, que en aquell temps encara conservaven una gran vitalitat.

Francesc de B. Moll, «Introducció», Diccionari català-valencià-balear (Palma: Moll, 1968), pàg. XI