Júlia pensava que Cesc tenia tirada a conèixer unes noies que mai no acabaven de semblar dones. Unes noies, noietes gairebé, d’aspecte agradable, mai res de l’altre món, un si és no és convencionals, que passaven fàcilment desapercebudes, i del tot impenetrables.

La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 27